22 consells per millorar AUTOESTIMA dels nostres alumnes

1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR. Necessita que se li reconeguin les petites coses que fa diàriament i que de vegades ens passen desapercebudes als adults. Tanmateix, hem d’evitar l’elogi excessiu. L’elogi ha de ser sincer, sense exageracions i destinat a aquells comportaments que volem augmentar (si una cosa ja l’està fent bé no cal que li anem recordant contínuament com de bé actua).
2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS. Nosaltres veiem les bones qualitats i en canvi ells mateixos de vegades no se n’adonen d’aquestes qualitats,. Són molts els que creuen que sempre fan les coses malament. Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves habilitats.
3) DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS. Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima. Si el noi /a veu que nosaltres ho fem, aprendrà a fer-ho ell també.
4) MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL. L’aparença personal és important per a estar a gust amb un mateix. No hem de valorar les persones per la seva aparença física, és cert, però això tampoc vol dir que hagem de descuidar la nostra imatge. Cal ensenyar-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc. explicant-los com una bona imatge pot millorar les relacions socials amb els altres.
5) MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS. Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres persones, la qual cosa el farà sentir més a gust.
6) ACCEPTAR A TOTHOM TAL COM ÉS. Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, panxuts o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o poc. Cadascú té la seva manera de ser, i hem d’acceptar-la.
7) AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS. No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament. No s’ha de desanimar o deprimir si no aconsegueix una cosa que desitjava.
8) ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS. La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima. Expressant aquests sentiments de vàlua personal pot sentir-se més segur/a d’ell/ mateix, i això afavorirà que faci amics amb més facilitat.
9) ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS. Les emocions de vegades ens poden impedir actuar fent servir la raó. Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre és fàcil. Hem d’ensenyar als nois/es a ser conscients de les seves emocions.
10) VALORAR LES SEVES OPINIONS. Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Hi podem estar d’acord o no, però com a mínim les hem de prendre en consideració; ell ha de saber que se’l té en compte.
11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP. Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los, fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les seves aportacions,... heu d’escoltar i tenir en compte l’opinió de tothom.
12) COMUNICACIÓ FLUIDA. Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses amigables sobre temes d’interès comú.
13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS. Aprovar un examen, fer un bon treball, ser felicitat pel professor, guanyar un partit o una cursa, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics, anar d’excursió,... És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit, tot reconeixent els seus mèrits, la capacitat, la imaginació, l’esforç i el interès. Això el farà molt feliç i enfortirà la seva autoestima.
14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ. De vegades oferim una ajuda excessiva als nois/es, o encara pitjor, els hi donem tot fet. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten contínuament que algú els hi digui què han de fer i com fer-ho. Una mica d’ajuda està bé, però sense passar-se, perquè cal que aprenguin a espavilar-se; fins i tot els nois que pateixen alguna deficiència o malaltia.
15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA. Els adults som el mirall on ell es reflexa. Confia en nosaltres per donar-li seguretat, protegir-lo de les seves pors, i ajudar-lo a solucionar els problemes. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-se segur ell.
16) MOSTRAR FLEXIBILITAT. Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient. I que no ens manqui mai la flexibilitat davant les normes, si hi ha una causa justa.
17) DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI. Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell, si veiem que ens ho demana. Així veurà que ens interessem per ell. Ell necessita aquesta atenció per sentir-se segur.
18) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS. Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups com ara associacions esportives, agrupaments escoltes, etc. Així potencia els vincles amb nens/es de la seva edat; el sentiment de vinculació a un grup li dóna seguretat. És una bona manera de reforçar l’autoestima.
19) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT. Es bo de realitzar activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la imaginació. Podeu fer tallers i manualitats, dibuixar un còmic, inventar-se un conte, una obra de teatre, etc.
20) AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES. Per arribar a aconseguir alguna cosa, es bo d’anar-se plantejant metes intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.
21) INTERESSAR-SE PER LA SEVA VIDA ESCOLAR. Durant les moltes hores que passa a l’escola passen coses que afecten positivament o negativa al desenvolupament de la seva autoestima. No està de més interessar-nos pels seus estudis i per les relacions que té amb els seus companys. En alguns treballs de l’escola pot ser que tingui dificultats. Hem d’ensenyar-lo a pensar en positiu; els pensaments i comentaris de caràcter negatiu no l’ajudaran, només serviran per desmoralitzar-lo. Per altra banda és bo reconèixer i felicitar-lo pels seus èxits escolars.
22) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL. Els nois /es han d’aprendre a cuidar d’ells mateixos, i per això els hem d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten, i fomentar que els puguin posar en pràctica. Això inclou habilitats tècniques, organitzatives, la capacitat de planificar projectes, l’habilitat de relacionar-se amb les persones, de parlar en públic, etc. També a coneixements d’urbanisme, i fins i tot a hàbits alimentaris, higiènics o de salut.